dijous, 22 de gener de 2009

Château Haut Brion 1989

Sublime!!. Pocas palabras se necesitan para explicar este vino. Y no porque se trate de un vino simple, nada más lejos de la realidad, sino porque aún cuando pueda extenderme cual tesis enológica, el resultado sería tan sólo un intento estéril por objetivar las sensaciones que ayer acontecieron en la sala de catas de Món Vínic.

Difícil tarea la de plasmar en un escrito lo que puede transmitir la botella que degustamos ayer. No obstante, quiero compartir con vosotros lo aprehendido, aquello que si bien había leído muchas veces, ayer se mostró de forma diáfana, nítida, comprehensiva.

Siempre había leído que un gran vino es aquel que tiene alma, que te transporta, en el que se detiene el tiempo. Ayer quedé atontado, abrumado!. Dicen los que saben que un gran vino tiene de todo, y de forma excelente, sin destacar en nada. Algo tan simple y a la vez tan etéreo, de tan compleja traslación, se hizo realidad ayer por la tarde-noche. Por muchas notas de cata que tomemos (y ayer posiblemente fue la vez que tomé más), hay que sentir el tacto, el cuerpo, la sensualidad de un vino, de un producto. Palparlo, hacerlo tuyo, dejarte llevar por él. Esa simbiosis que te deja sin palabras, que te hace esbozar una cómplice sonrisa, que te deja anonadado al no tener una referencia previa donde agarrarte, que te desnuda y que te convierte en huérfano de todo conocimiento, pero donde a la vez sabes que ahí está!, que es eso!..que estás aprendiendo sin saber que sabes que lo estás haciendo.

Mucho se ha escrito sobre el esnobismo que supone abrir vinos de semejante calibre. Que si todo vino por encima de "X"€ es una ofensa, una liberalidad "punible", etc. Personalmente, ayer fue mi mejor inversión organoléptica que recuerde, un curso de formación completo.

Para lo que os pueda servir, transcribo textualmente las notas que tomé durante la hora que duró el vino en mi copa: Mucha fruta roja a copa parada, nada de aromas terciarios, notas especiadas, leves notas vegetales en un principio (que se van integrando rápidamente), notas de clavo, balsámicos, vino con muchísima estructura, ciruela, elegancia sublime, un ensamblaje prodigioso (tiene de todo..muy bueno y de gran calidad!, no destaca nada..destaca su magnificencia!).

A pesar de su poderosa estructura, no le noto una acidez marcada (increíble!), si bien le quedan años de disfrute (5 @ 10 años de esplendor..que pueden ser más según me comentó después Isabelle Brunet). Algo de anisados después de 30 minutos. En boca es fresco (campos de lavanda) y cálido a la vez (añada muy cálida por lo que nos explicaron). Atonta y abruma en nariz. Ahumados, tabaco de pipa..ligera regaliz".
En definitiva..un monstruo de vino!!..quieres mucho más..es un vino sensual y vicioso a la vez.

Sólo deciros que tras el reparto de las 11 copas, tras sentarnos todos y acercar la copa a la nariz, se hizo un silencio fantástico!, se palpaba que nos encontrábamos ante un vino grandioso. Nadie abrió boca hasta pasados unos 15 minutos. En ningún momento intentamos definir o adjetivar las sensaciones que nos abordaban..sólo al final, ya embriagados y felices por la emoción empezamos a intercambiar impresiones. Alguien de los presentes comentó que ya no se hacen vinos así..que todo cambió poco después en Burdeos.


Para finalizar, os dejo una nota de cata de la añada 1990, en la que se comenta de pasada el de 1989, y otras en inglés.

¿Con qué se toma este vino?..alguién comentó..este vino lo disfrutas contigo mismo, te llega al alma, "habla" contigo, no admite compañía. Como alguien comentó recientemente en un foro.."el vino más hermoso de mi vida. La redención del vino" (es el Haut Brion 1989).

Y yo estaba allí!.

Coup de coeur!!.

divendres, 9 de gener de 2009

El sopar de Cap d'any 2008

Han sigut ja vàries les vegades que hem celebrat el cap d'any al Celler. Tinc la sort de disposar d'un Celler a la planta soterrada de la casa de Colera.

El menú d'aquest Cap d'any ha sigut pràcticament idèntic al del 2007: ostres, bon foie del Sud-Ouest de França, embutits ibérics, gambes cuites, dues excel.lents amanides diferents, filet de bou a la brasa, el raïm per festejar l'entrada de l'any nou, i la tradicional i extraordinària coca de crema cremada de la Fleca Vilamala del C/ Agullers de Barcelona (cada any la recullo el mateix 31 al matí, doncs cal prendre-la el mateix dia per tal de que no s'estovi, mantenint així ben cruixent la pasta fullada).

Es tracte d'un menú senzill però molt eficaç, i tant per adults (aquest any n'erem 8) com per els nens (10 aquest any!, entre els 5 anys i els 14).

De les ostres ja n'he parlat en un post anterior, senzillament impecables!, i molt millor les mitjanes o les petites, doncs permeten prendren forces més!. Tinguéu en compte que les ostres es poden conservar en bones condicions gaire bé 7 dies - a temperatura ambient sempre que no depassi els 12ºC i preferiblement amb un drap humit a sobre - siguent òptimes per el seu consum entre el 4t ó 5é dia després de ser extretes de l'aigua. Les ostres grans són excessivament carnoses per el meu gust. Les gambes portades de la Boqueria el mateix dia. El foie es devorat per els nens, "amentegat" sobre les torrades que preparem al mateix moment (un pa de motllo rodó ja tallat - especial per el foie).

Cal fer també esment del que l'amic Ricard en diu el "plat tradició", torrades que pincellem amb melmelada de maduixa, pernil ibèric o de glà (millor), i que coronem amb foie passat lleugerament per la paella (si després li posem sal maldon i una mica de festucs..llavors ja és sublim!). Més avall podéu véure en aquest post un vídeo d'aquestes senzilles i vicioses torrades!.

Però aquest any el filet de bou (que no us donin vedella en lloc de bou!, i sobretot que es tracti de bou especialment llevat per consum càrnic) ha resultat estratosfèric!. Fet a sobre la brasa (acuradament preparada durant 5 hores), i sense cap condiment (per evitar malmetre la carn).

Concretament vàrem comprar 2 filets de bou de 2,5 kilos cada un a l'Escalé d'Andorra (gran qüalitat i una elevada rotació). Aquestes peces cal encarregar-les preferiblement, i demanar que les lliguin per tal de que la peça sigui homogènia. La peça de carn la vaig posar a sobre d'una graella de ferro colat, a uns 6 ó 7 cms a sobre de les brases, girant-la per 4 costats, i el resultat va ser que tots els comensals vàren afirmar que era la millor carn que mai havien pres!. Si bé no va ser d'una tendresa màxima, el seu sabor i melositat va resultar extraordinari. Crec recordar que la rassa era Charolais.

video

Plat "tradició" - pernil de glà amb foie

Els vins que vàren acompanyar aquest àpat de cap d'any vàren ser principalment de Champagne, i més concretament el Brut Fleuron 1er Cru del 2002 (un Champagne de Pierre Gimonnet & Fils, 100% Chardonnay, de les vinyes Grand Cru Cramant i Chouilly, i 1er Cru Cuis) que comercialitzen els amics de Vinialia. Es tracte d'un ví fresc i seriós alhora, cítric i alegre, fantàstic per aperitiu o obrir boca, però que aquesta vegada va acompanyar tota la nit..i més!. També va "caure" algun bon negre per la carn (Alión 2001 i un fantàstic Trasnocho del 2002), però la sessió forta en quant a vins va succeïr el 3 de gener, recuperats ja del sempre "fatídic" primer d'any, en el que costa sortir del llit i recuperar-se!.

Del que es va obrir el 3 de gener, ja us en parlaré més endavant, doncs va ser absolutament gloriós i sense precedents en el que porto de tast de vins. La millor manera de re-celebrar l'entrada d'aquest 2009..i que continui!.

Salut!

Imatges de Nadal - 2008

El "tió" a casa dels pares - dia de Nadal 2008

La taula parada el dia de Nadal (la mar encara tranquila)


Aquest Nadal ha estat molt mogut a nivell metereològic. La diada de Sant Esteve és d'aquelles que es recordaràn durant molt temps. Les onades de fins a 9 metres són una raresa extraordinària a la nostra mediterrània. Els experts diuen que ha sigut la llevantada más forta dels darrers 50 ó 60 anys!. Bé..en recordo una de molt forta l'any 1987, potser no tant virulenta a nivell de mar, però que va causar nombrosos desperfectes en els diferents ports costaners de la Costa Brava, doncs a part de la forta llevantada marítima es va afegir un fortíssim aiguat que afegit amb les fortes onades de llevant va malmetre infrastructures arran de mar, i d'altres ben en terra.

En tot cas, us deixo una imatges a títol de "postals nadalenques" d'aquestes darreres diades.


Badia de Colera - Sant Esteve 2008



Llevant platja de Colera - Sant Esteve 2008

Port de Colera - Sant Esteve 2008


Onades saltant espigó port Colera - Sant Esteve 2008



Muntanyes Colera enfarinades - Sant Esteve 2008


Ordino - 29 de desembre 2008

La llevantada de Sant Esteve, i sobretot de la nit del 26 al 27, va enfonsar algunes de les poques barques del port de Colera. Els peixos (fins a Dorades de kilo!) es podien agafar a la mateixa platja o inclús a la riera. El port va rebre, encara que molt menys que a l'any 1987. A on va picar de valent i va produir bastants desperfectes va ser al port de Portbou (un dels espigons interiors va quedar totalment destrossat), enfonsant un veler d'uns 12 metres a on vivia una familia (sense ocasionar danys a les persones).

Ànims als afectats, i sobretot Salut!

Ostres de Marennes - Oléron

Per els que gaudim amb els fruits de la mar, un dels més respresentatius són les ostres. De ostres ni ha de diferents tipus, i una de les més esquisides és l'ostra de Marennes - Oléron. Entre La Rochelle (pel Nord) i Bordeaux (pel Sud). Estem a la regió de Poitou-Charente, a la zona Ouest de França, i més concretament en Charente marítim.




No diré més del que es pogui trobar a la xarxa, així que us deixo amb una bona explicació de la seva tipicitat.

Aquestes diades de Festes nadalenques ens hem fet un fart de menjar-ne!. Es poden trobar a un preu d'uns 12€ la dotzena.

Bona entrada d'any!