Una vegada l'any ens visita la neu a Colera!. Entre el dijous 7 i el divendres 8 de gener vàren caure no només flocs, sinò que va quedar ben enfarinada la serralada de l'Albera de Colera!. La neu va cuallar i el fred s'ha encarregat de deixar-nos amb un cap de setmana diferent, perturbant deliciosament la normalitat d'aquestes contrades!.Res a vèure amb la gran nevada de 1947, que el meu pare s'ha encarregat de recordar-me aquest cap de setmana (ell tenia 18 anys en el 1947!), i que per el que explica es vàren medir fins a 2 metres de neu en el mateix Colera!. Dades històriques apart, ens toca viure el temps en el que estem, i aquest darrer cap de setmana l'hem aprofitat amb els nens per fer un tomb per la serralada propera i gaudir d'un bell paisatge blanc, que barrejat amb les pinedes de sempre, convidàven a fer volar la imaginació!.
El mateix dissabte 9 de gener - en que es vàren prendre les fotografies - va nevar un xic més al vespre, enfarinant encara més les muntanyes que s'observen des de la mateixa vil.la.
Es pot apreciar el glaç existent, així que la conducció cal que sigui especialment curosa en aquestes condicions i no s'ha de prendre cap risc!.
Es pot apreciar el glaç existent, així que la conducció cal que sigui especialment curosa en aquestes condicions i no s'ha de prendre cap risc!.
Les fotografies són preses amb la càmera del mòvil, així que disculpéu la seva qüalitat. La notícia és la neu, i la oportunitat de captar per el record les imatges. La forta tramuntana del divendres i del mateix dissabte es va encarregar de dispersar la neu, però en els llocs arreserats del vent, la capa blanca ha estat considerable (uns bons 10 centímetres!).
Un començament d'any fred i blanc que anirà bé per la terra!..i que ens ha fet gaudir d'un bell paratge!!.
2 comentaris:
Ondia quina preciositat!!! Pero per mes que faig, no veig Colera amb tanta neu.
La veig però a les lletres, on em transmets sobre tot, les olors que sento aqui dalt quan fa fred.
M'agradaria molt veure la resta de fotos que segur que has fet...
Un petonas
Ostres Mayte!, que bé llegir-te!. Fa molt temps que no actualitzo el blog....i aquest entrada és de fa 2 anys ja....i abans de la gran nevada del 8 de març!.
A véure si m'animo i tinc temps per escriure...que porto una temporadeta que no vegis!! :-)
A Colera hi vaig menys del que voldria, però és el que toca ara. Sempre està allà...tranquila, serena, i plena d'espiritualitat!.
Un petó molt fort!
Publica un comentari a l'entrada