Reconec que la zona sud de Catalunya m'és abastament desconeguda. Un Campionat de Catalunya de llaguts l'any 1992 (que per cert..vàrem guanyar amb l'equip del Club de rem Colera!) a Sant Carles de la Ràpita, un viatge al Delta de l'Ebre l'any 2002, un dinar a Cambrils, i un parell de visites a Calafat (una d'elles navegant des de Colera a Calafat..160 milles nàutiques! - l'estiu de l'any passat) han estat fins fa poc les meves minces incursions a aquesta zona de innegable bellesa!.
No obstant això, mai és tard per conèixer món, i sobretot si es troba tant a prop!. La Sílvia, la meva parella, m'està acostant cada vegada més a un territori seré, tranquil, sense aglomeracions, i repeteixo, de gran interés paissagistic.Els seus pares tenen una casa a Calafat, i d'aquesta manera a poc a poc anem descobrint nous indrets, ideals per carregar piles durant el cap de setmana.
Una de les poblacions que m'està copsant i em comença a robar l'esperit és l'Ametlla de Mar. M'hi trobo molt a gust passejant per el seu port, o bé enfilant les escales que porten a uns carrerons interiors de molt interés. Places interiors, botigues de sempre, peixateries (una de les meves dèries!) fan que la parada a l'Ametlla de Mar resulti molt relaxant.
Durant un recent cap de setmana ens hi vàrem parar el divendres per tal d'aprovisionar-nos de tot el necessari per el sopar del divendres i el del dissabte: una preciosa dorada (de mar de veritat!, doncs em resulta ofensiu anomenar-la "salvatge"!..a on anirem a parar!..m'extendria tot parlant de les recents polítiques alimentàries..però seria motiu d'un altre post), sardines (espécie qüasi en extinció), i llagostins (més contents qu'un gínjol!). Com és costum, ho vàrem fer tot al foc de les brases amb l'eterna planxa de ferro (crec que té més de 30 anys!..i encara piula!).
El diumenge al matí el vàrem passar recorreguent a peu el sud de Calafat.. precioses cales molt tranquiles, i de singular bellesa. Va ser la primera remullada de la temporada!.Però va ser la jornada del dissabte la que va esdevenir l'essència d'aquest recent cap de setmana d'abril.
La opció del passeig en barca des de Deltebre, i més concretament des de la zona de El Cava, és ideal per tal de conèixer la importància del Delta, la seva història, els seus nombrosos detalls, la seva vàlua ornitològica i vegetativa, i gaudir de la seva armònica bellesa.
En aquest vídeo podéu fer-vos una idea del paisatge que es gaudeix durant el passeig en barca. Interessantíssima la història que s'ens explica del Delta, les seves referències colonials, el seu passat recent, la importància de l'ensemblatge necessari entre l'home i la terra, la importància dels arrossals per la comarca (que ara ja deuen estar plens d'aigua..des de finals d'abril), l'erosió de la mar, el màgic i sensible equilibri vegetatiu i animal existent (l'aigua superficial de l'Ebre és més aviat dolça, mentre que partir dels 2 metres ens trobem principalment amb l'aigua de la mar).
En definitiva, el Delta de l'Ebre és una zona altament recomenable per cercar tranquilitat, per comprendre més encara la necessitat que té el ser humà de conviure en armonia amb el seu entorn, amb el seu ecosistema. Esdevé, aixímateix, un indret idoni per passar la jornada juntament amb els més petits, doncs està plé d'activitats a on els infants gaudiràn sens dubte.
Quan estava a l'hort em vaig trobar amb l'amo de l'hort veí, i a l'arribar em diu "vaig a veure si trobo alemanys". Em vaig quedar bocabadat, i al veurem la cara de sorpresa, va continuar.."no saps qué són els alemanys?".."són els escarbats de la patata, doncs diuen que venen d'alemanya".
Aquest vespre.."sant tornem-hi"!!..que ja tinc totes les faves esclovellades però amb la pellofa (cal deixar-les en un recipient ben omplert i a la nevera per minimitzar el contacte amb l'aire..doncs s'oxiden fàcilment). Encara que aquesta vegada no les escaldaré.