dijous, 7 de maig de 2009

El Delta de l'Ebre

Reconec que la zona sud de Catalunya m'és abastament desconeguda. Un Campionat de Catalunya de llaguts l'any 1992 (que per cert..vàrem guanyar amb l'equip del Club de rem Colera!) a Sant Carles de la Ràpita, un viatge al Delta de l'Ebre l'any 2002, un dinar a Cambrils, i un parell de visites a Calafat (una d'elles navegant des de Colera a Calafat..160 milles nàutiques! - l'estiu de l'any passat) han estat fins fa poc les meves minces incursions a aquesta zona de innegable bellesa!.

No obstant això, mai és tard per conèixer món, i sobretot si es troba tant a prop!. La Sílvia, la meva parella, m'està acostant cada vegada més a un territori seré, tranquil, sense aglomeracions, i repeteixo, de gran interés paissagistic.

Els seus pares tenen una casa a Calafat, i d'aquesta manera a poc a poc anem descobrint nous indrets, ideals per carregar piles durant el cap de setmana.

Una de les poblacions que m'està copsant i em comença a robar l'esperit és l'Ametlla de Mar. M'hi trobo molt a gust passejant per el seu port, o bé enfilant les escales que porten a uns carrerons interiors de molt interés. Places interiors, botigues de sempre, peixateries (una de les meves dèries!) fan que la parada a l'Ametlla de Mar resulti molt relaxant.

Durant un recent cap de setmana ens hi vàrem parar el divendres per tal d'aprovisionar-nos de tot el necessari per el sopar del divendres i el del dissabte: una preciosa dorada (de mar de veritat!, doncs em resulta ofensiu anomenar-la "salvatge"!..a on anirem a parar!..m'extendria tot parlant de les recents polítiques alimentàries..però seria motiu d'un altre post), sardines (espécie qüasi en extinció), i llagostins (més contents qu'un gínjol!). Com és costum, ho vàrem fer tot al foc de les brases amb l'eterna planxa de ferro (crec que té més de 30 anys!..i encara piula!).

El diumenge al matí el vàrem passar recorreguent a peu el sud de Calafat.. precioses cales molt tranquiles, i de singular bellesa. Va ser la primera remullada de la temporada!.

Però va ser la jornada del dissabte la que va esdevenir l'essència d'aquest recent cap de setmana d'abril.

La opció del passeig en barca des de Deltebre, i més concretament des de la zona de El Cava, és ideal per tal de conèixer la importància del Delta, la seva història, els seus nombrosos detalls, la seva vàlua ornitològica i vegetativa, i gaudir de la seva armònica bellesa.



En aquest vídeo podéu fer-vos una idea del paisatge que es gaudeix durant el passeig en barca. Interessantíssima la història que s'ens explica del Delta, les seves referències colonials, el seu passat recent, la importància de l'ensemblatge necessari entre l'home i la terra, la importància dels arrossals per la comarca (que ara ja deuen estar plens d'aigua..des de finals d'abril), l'erosió de la mar, el màgic i sensible equilibri vegetatiu i animal existent (l'aigua superficial de l'Ebre és més aviat dolça, mentre que partir dels 2 metres ens trobem principalment amb l'aigua de la mar).

En definitiva, el Delta de l'Ebre és una zona altament recomenable per cercar tranquilitat, per comprendre més encara la necessitat que té el ser humà de conviure en armonia amb el seu entorn, amb el seu ecosistema. Esdevé, aixímateix, un indret idoni per passar la jornada juntament amb els més petits, doncs està plé d'activitats a on els infants gaudiràn sens dubte.

dimarts, 5 de maig de 2009

Faves Tendres

La primavera és un temps excel.lent per gaudir dels productes de l'hort. Espàrrecs, carxofes, les primeres maduixes, enciams, faves, pèsols,.. L'hort està acabant de donar els darrers espàrrecs (les esparregueres ja s'enfilen de valent), però encara en recollim un bon grapat. Les carxofes les tenim en el millor moment (al forn, rebossades les petites,..), igual que les faves i els alls tendres!, i els enciams i els pèsols estàn una mica enderrerits, però ja en recollim!.

El diumenge, just abans de tornar del llarg cap de setmana, vàrem aprofitar per recollir uns 10 kilos de faves, un kilet de pèsols, un manac d'alls tendres, un bon grapat de maduixes, i algun enciam per la setmana. La sort de tenir un hort és impagable!, producte fresc, de la terra a la taula!.

Quan estava a l'hort em vaig trobar amb l'amo de l'hort veí, i a l'arribar em diu "vaig a veure si trobo alemanys". Em vaig quedar bocabadat, i al veurem la cara de sorpresa, va continuar.."no saps qué són els alemanys?".."són els escarbats de la patata, doncs diuen que venen d'alemanya".

Bé, el cas és que el darrer dijous em vaig donar un homenatge al Monvínic. Vaig aprofitar que tenia que comentar uns temes amb en César Cánovas per sentar-me a la magnífica taula del menjador. Aquesta vegada els plats proposats per en Sergi de Meià em vàren convèncer plenament!. Pèsols amb cansalada, pagell amb verduretes, i més pèsols amb espardenyes (aquest tercer plat va ser de propina!..doncs volia repetir els pèsols!. La textura de les espardenyes no em va convèncer..excessivament elàstica..com una goma).

Sentia curiositat per saber com en Sergi aconseguia donar-li el punt cruixent a les verdures i a les llegums sense perdre el punt de tendresa. La resposta és escaldar-les amb vitamina C!!!!!..és a dir amb àcid ascòrbic.

Tenia ganes de probar-ho..així que la tarda d'ahir dilluns la vaig dedicar a una autèntica "jam session" de faves!. Vaig esclovellar les faves, les vaig desgranar, i també les hi vaig treure la pellofa!.

Vaig preparar la cassola amb un bon raig d'oli, cansalada ja tallada a trocets, butifarra negra, alls tendres i ceba. Un bon raig de vi blanc (l'austríac Gobelsburg Lössterrassen del 2008, un Grüner Veítlíner que va acompanyar fantàsticament després el plat).

Quan l'improvisat sofregit estava mig llest, vaig escaldar les faves durant un minut afegint-hi una culleradeta d'àcid ascòrbic. Finalment colo les faves, les passo per aigua, i a la cassola un parell de minuts!!..sense remenar però sí saltejant-les!!..i un polsim de sal abans de treure del foc.

El resultat és fantàstic!!, tendresa sàpida de les faves amb un fons suau i molt armoniós.

Aquest vespre.."sant tornem-hi"!!..que ja tinc totes les faves esclovellades però amb la pellofa (cal deixar-les en un recipient ben omplert i a la nevera per minimitzar el contacte amb l'aire..doncs s'oxiden fàcilment). Encara que aquesta vegada no les escaldaré.

Bon profit!!.