dijous, 7 de maig de 2009

El Delta de l'Ebre

Reconec que la zona sud de Catalunya m'és abastament desconeguda. Un Campionat de Catalunya de llaguts l'any 1992 (que per cert..vàrem guanyar amb l'equip del Club de rem Colera!) a Sant Carles de la Ràpita, un viatge al Delta de l'Ebre l'any 2002, un dinar a Cambrils, i un parell de visites a Calafat (una d'elles navegant des de Colera a Calafat..160 milles nàutiques! - l'estiu de l'any passat) han estat fins fa poc les meves minces incursions a aquesta zona de innegable bellesa!.

No obstant això, mai és tard per conèixer món, i sobretot si es troba tant a prop!. La Sílvia, la meva parella, m'està acostant cada vegada més a un territori seré, tranquil, sense aglomeracions, i repeteixo, de gran interés paissagistic.

Els seus pares tenen una casa a Calafat, i d'aquesta manera a poc a poc anem descobrint nous indrets, ideals per carregar piles durant el cap de setmana.

Una de les poblacions que m'està copsant i em comença a robar l'esperit és l'Ametlla de Mar. M'hi trobo molt a gust passejant per el seu port, o bé enfilant les escales que porten a uns carrerons interiors de molt interés. Places interiors, botigues de sempre, peixateries (una de les meves dèries!) fan que la parada a l'Ametlla de Mar resulti molt relaxant.

Durant un recent cap de setmana ens hi vàrem parar el divendres per tal d'aprovisionar-nos de tot el necessari per el sopar del divendres i el del dissabte: una preciosa dorada (de mar de veritat!, doncs em resulta ofensiu anomenar-la "salvatge"!..a on anirem a parar!..m'extendria tot parlant de les recents polítiques alimentàries..però seria motiu d'un altre post), sardines (espécie qüasi en extinció), i llagostins (més contents qu'un gínjol!). Com és costum, ho vàrem fer tot al foc de les brases amb l'eterna planxa de ferro (crec que té més de 30 anys!..i encara piula!).

El diumenge al matí el vàrem passar recorreguent a peu el sud de Calafat.. precioses cales molt tranquiles, i de singular bellesa. Va ser la primera remullada de la temporada!.

Però va ser la jornada del dissabte la que va esdevenir l'essència d'aquest recent cap de setmana d'abril.

La opció del passeig en barca des de Deltebre, i més concretament des de la zona de El Cava, és ideal per tal de conèixer la importància del Delta, la seva història, els seus nombrosos detalls, la seva vàlua ornitològica i vegetativa, i gaudir de la seva armònica bellesa.



En aquest vídeo podéu fer-vos una idea del paisatge que es gaudeix durant el passeig en barca. Interessantíssima la història que s'ens explica del Delta, les seves referències colonials, el seu passat recent, la importància de l'ensemblatge necessari entre l'home i la terra, la importància dels arrossals per la comarca (que ara ja deuen estar plens d'aigua..des de finals d'abril), l'erosió de la mar, el màgic i sensible equilibri vegetatiu i animal existent (l'aigua superficial de l'Ebre és més aviat dolça, mentre que partir dels 2 metres ens trobem principalment amb l'aigua de la mar).

En definitiva, el Delta de l'Ebre és una zona altament recomenable per cercar tranquilitat, per comprendre més encara la necessitat que té el ser humà de conviure en armonia amb el seu entorn, amb el seu ecosistema. Esdevé, aixímateix, un indret idoni per passar la jornada juntament amb els més petits, doncs està plé d'activitats a on els infants gaudiràn sens dubte.

4 comentaris:

Dolça ha dit...

Hola Joan, després d'haver-te llegit m'ha semblat entendre que ets de Colera, i, és clar, de l'Alt Empordà aquesta zona us cau una mica lluny... és del que ens queixem sempre els que som de Tarragona en avall, que també existim i som uns grtans desconeguts. Del Delta se'n parla quan hi ha problemes amb l'aigua, però no us podeu imaginar el plaer que és caminar per les seves arenes, o prendre el sol a les seves platges, o mirar les seves dunes i els ocells que hi ha... I no diguem res de la gastronomia de la zona... M'encanta veure que, de mica en mica ens aneu descobrint! I jo no sóc del Delta, sóc de Reus,però és un paratge que m'entusiasma.
PTNTS
Dolça

Joan ha dit...

Hola Dolça,
Doncs sí, tinc arrels molt fortes a Colera, el meu pare n'és nascut, i la meva pare hi té 7 generacions. Els 2 extrems del Principat són privilegiats, cadascún en el seu estil. I no creguis..doncs la zona per sobre del Cap de Creus, i més concretament de Llançà, també és fortament desconeguda!. Jo estic descobrint el que comentes de caminar per les seves arenes, i meravellar-me amb la seva bellesa ornitològica..la seva serena tranquiltat i puresa!. Per sort, sobre gastronomia també és una zona excel.lentment servida!.
Gràcies per el teu comentari.
Joan

Oscar Gallifa ha dit...

Joan,

Inigualables las navajas del Delta, pequeñas y sabrosas, nada de largas y gomosas como las de otras zonas!

Bonito reportaje amigo, se nota que a los que sois de "mar" tanto os da: la brisa marina os reconforta y os hacer sentir como en casa, sea de donde sea y venga de donde venga el elemento eólico.

Saludos.

OG

Joan ha dit...

Gracias Óscar por la recomendación de las navajas del Delta!. Aunque me pese, todavía no las he tomado.

Lo que sí tomé - y por desconocimiento cogimos del Delta - fueron unos magníficos berberechos. Cuando explicamos la pesca a gente de allí, nuestra hazaña con los niños se tornó en fechoría!.

Y sobre el mar y el viento..tú lo has dicho Óscar!..son elementos que necesito..aunque el viento en su justa medida!.

Una abraçada,
Joan