El Cap de Creus

Parlar del Cap de Creus és sens dubte parlar de mar, de mar bella, de mar blava i de mar brava en tots els sentits!, i cal remarcar-ho malgrat sigui un tòpic.

Tot i la meva estreta relació amb aquest imponent cap geogràfic, sobretot des de la mar, mai com ara havia descobert el seu interior. Cert que en vaig parlar en el seu moment de passada, de forma genèrica, però mai li havia fet un monogràfic com es mereix!.

Quantes vegades he recalat en els meravellosos indrets del Cap de Creus!, quantes nits en les seves cales!, quants banys! ,..rialles!, ..dinars!, ..becaines!. Realment es tracte d'una costa d'una bellesa inòspita, bestial i encisadora alhora.

Cales amb la seva caseta d'antics mariners..que encara aprofitem per aprovisionar-nos i deixar després nova sal, oli, arròs,.. i que permeten refugi i aixopluc quan cal.

L'encalmada i encisadora Cala Galladera, molt freqüentada per velers francesos, sintetitza com poques la bellesa del Cap de Creus. Els seus pins propers a l'aigua, clavats a la roca erosionada per el vent i per l'empaitada de la mar.

I la petita cala davant de l'Illa Cullaró, amb les seves aigües turqueses. La impressionant Cova de l'Infern, a l'altre costat del Cap de Creus navegant de Nord a Sud. Una vegada a la vessant sud, la mar i la terra canvien totalment, esdevenint més amables, més civilitzades i poblades.

La fotografia de la dreta mostra la nostra estada a la Culip la revetllla de Sant Joan l'any 2008. Tantes vegades a la Culip!..amb alguna sorpresa metereològica inclosa a l'agost del 2006, quan una forta tramuntanada ens va fer sortir de la cala a les 4 de la matinada en mig d'una fosca i tempestuosa nit, atravessant el Cap per guarir-nos a Cadaqués. Així és el Cap de Creus, bell i colpidor, magnífic i cruel.

Molta és la gent que em comenta que només Menorca s'hi compara en bellesa..jo no ho sé encara, i serà aquest any que podrem gaudir de les més septemtrional de les pitiusses. Res és igual, cap lloc és comparable, així que la gaudiré tal i com s'ens presenti.

El Cap de Creus va ser declarat Parc Natural l'any 1998 (ja n'era hora!). La zona marítima protegida compren des de Cala Tamariu (al Port de la Selva) fins la punta Falconera (ja a Roses). Sé que hi ha un projecte per tal posar boies a les diferents cales (a l'estil del que succeeix des de fa anys a les Illes Medes) per tal de que: 1) les barques hi puguin fondejar sense tirar la seva àncora (que erosiona i malmet el fons), i 2) controlar el nombre d'embarcacions i evitar massificacions.

Tot i que alguna vegada m'havia endinsat ocasionalment per el seu interior, està siguent ara quan començo a descubrir la terra del Cap de Creus, els seus colls, els seus masos, els seus conreus, les seves nombroses construccions centenàries. I evidentment que també és el Cap de Creus en estat pur!, és el seu cor, el seu bateg interior que pren vida mitjançant una vegetació esquisidament mediterrània, a on les merles i les cardines canten i es regalen en una frondositat primaverenca aquest any com poques vegades es recorden.

El Cap de Creus són vinyes recuperades, és també farigola i romaní, mel, riquesa natural. Nombrosos masos podem trobar en el seu interior, camins i corriols, l'Ermita de Sant Baldiri, i el GR11 que finalitza precisament al Cap de Creus (surt des del Cap Higuer al País Basc).

Curiosament ahir dimarts vaig estar veient a TV3 el programa "El Paisatge Favorit de Catalunya", uns dels quals va ser la Costa Brava..Central!!. Res a veure!!, ni millor ni pitjor..senzillament diferent!!. No hi ha llocs com el Cap de Creus, i sobretot el Nord del Cap de Creus és realment un altre món!!.


Us deixo amb el cant d'una merla (o potser una cardina..no ho sé) que vàrem grabar.


I amb els surfistes a la badia del Port de la Selva que aprofiten els caps de setmana de tramuntana per gaudir!!.

Pocs paratges recomforten tant l'ànima com el Cap de Creus..ja sigui visualitzan la seva imponent costa o el seu bucòlic interior.