Un despertar deliciós!!

Colera, dimecres 17 de juny. Tinc la finestra oberta de l'habitació i em desperta el piupiueig frenètic de les orenetes. Encara que més que piupiueig, són autèntics crits el que fan les orenetes. Són les 6:30 del matí. Encara amb els ulls tencats provo a seguir dormint, i si més no a fer el ronso una estoneta més, doncs la nit anterior havia anat a dormir tard.

No hi ha manera!, les orenetes em conviden a llevar-me del llit i a seguir el seu ritme matiner. Em rendeixo encantat!. Tinc que estar a les 9:30 a Empuriabrava, doncs avui estreno la temporada marinera.

Aixeco la persiana. La glicina que la meva mare va plantar fa uns 54 anys (encara era soltera) s'em presenta ja ben propera (arribarà a entrar com sempre per la persiana). La "bèstia", com carinyosament l'anomenem, s'enfila fins més enllà del terrat. Les orenetes invaeixen amb el seu vol creuat i aparenment desordenat les alçades dels carrers (les orenetes necessiten alçada per desplegar el seu vol. Si mai veieu una oreneta al terra, agaféu-la amb cura i deixéu-la a sobre d'algun lloc des d'ón pugui reprendre el vol).

És l'hora de que la parella d'orenetes adultes donint de menjar als petits pollets que fa uns dies han nascut. Com quasi cada any, una parella d'orenetes vé al niu de casa per tindre els seus petits..un espectacle que no només fascina als meus fills i als de la Sílvia, sinò que gaudim - i molt! - també nosaltres.


Niu d'orenetes a l'entrada de casa

El matí s'alça clar i net avui a l'Albera, tal i com estava previst per els models metereològics de dies enrera (avui cal que la mar i jo siguem bons amics). Surto al carrer i contemplo - meravellat com la primera vegada quan era un marrec - l'incessant tràfic aeri.


Vols frenètics orenetes

Són prop de dos quarts de vuit. Agafo el cistell i vaig a l'hort a buscar-me l'esmorzar. Prenc els prèssecs i les prunes més madures dels extrems de les branques per tal d'alleujarir-los de pes, doncs si no ho fem les branques acaben per trencar-se. El veí està ensofrant i petem la xerrada una estona. És època de molta feina als horts. Les tomates van enfilant-se per les canyes. Les mongetes segueixen creixent..els hi queda encara. Aviat hi haurà pebrots, carbassons,.. Encara ens queden unes poques cebes plantades. I tot i que algun dia m'agradaria fer una mica de ví de la petita vinya de muscat..mai sembla que sigui el bon moment per posar-s'hi!..els ceps segueixen creixent de forma desordenada.


M'en torno cap a casa, i vet aquí que el campanar de l'església toca les 8..l'hora d'anar a comprar el diari!. Encara amb el cistell de fruita sota el braç m'apropo a l'estanc, compro el diari..i ara sí..cap a esmorzar-me els prèssecs!. Quina delícia!. Els passo sota l'aixeta i m'els vaig cruspint (sempre amb pell!).


Només ha mancat el primer bany del matí!..que he posposat expressament. I ara..després d'aquests despertar deliciós..vaig a fer allò "tant important" que tenia que fer. Us puc assegurar que vaig agafar el cotxe amb recança cap a Empuriabrava..doncs les dues primeres hores d'aquest dimecres han estat taaant profitoses!!, tant plenes!!. Un "regal" avançat que m'he donat per Sant Joan.