El diumenge, just abans de tornar del llarg cap de setmana, vàrem aprofitar per recollir uns 10 kilos de faves, un kilet de pèsols, un manac d'alls tendres, un bon grapat de maduixes, i algun enciam per la setmana. La sort de tenir un hort és impagable!, producte fresc, de la terra a la taula!.
Quan estava a l'hort em vaig trobar amb l'amo de l'hort veí, i a l'arribar em diu "vaig a veure si trobo alemanys". Em vaig quedar bocabadat, i al veurem la cara de sorpresa, va continuar.."no saps qué són els alemanys?".."són els escarbats de la patata, doncs diuen que venen d'alemanya".
Bé, el cas és que el darrer dijous em vaig donar un homenatge al Monvínic. Vaig aprofitar que tenia que comentar uns temes amb en César Cánovas per sentar-me a la magnífica taula del menjador. Aquesta vegada els plats proposats per en Sergi de Meià em vàren convèncer plenament!. Pèsols amb cansalada, pagell amb verduretes, i més pèsols amb espardenyes (aquest tercer plat va ser de propina!..doncs volia repetir els pèsols!. La textura de les espardenyes no em va convèncer..excessivament elàstica..com una goma).
Sentia curiositat per saber com en Sergi aconseguia donar-li el punt cruixent a les verdures i a les llegums sense perdre el punt de tendresa. La resposta és escaldar-les amb vitamina C!!!!!..és a dir amb àcid ascòrbic.
Tenia ganes de probar-ho..així que la tarda d'ahir dilluns la vaig dedicar a una autèntica "jam session" de faves!. Vaig esclovellar les faves, les vaig desgranar, i també les hi vaig treure la pellofa!.
Vaig preparar la cassola amb un bon raig d'oli, cansalada ja tallada a trocets, butifarra negra, alls tendres i ceba. Un bon raig de vi blanc (l'austríac Gobelsburg Lössterrassen del 2008, un Grüner Veítlíner que va acompanyar fantàsticament després el plat).
Quan l'improvisat sofregit estava mig llest, vaig escaldar les faves durant un minut afegint-hi una culleradeta d'àcid ascòrbic. Finalment colo les faves, les passo per aigua, i a la cassola un parell de minuts!!..sense remenar però sí saltejant-les!!..i un polsim de sal abans de treure del foc.
El resultat és fantàstic!!, tendresa sàpida de les faves amb un fons suau i molt armoniós.
Aquest vespre.."sant tornem-hi"!!..que ja tinc totes les faves esclovellades però amb la pellofa (cal deixar-les en un recipient ben omplert i a la nevera per minimitzar el contacte amb l'aire..doncs s'oxiden fàcilment). Encara que aquesta vegada no les escaldaré.
Bon profit!!.
4 comentaris:
A mí me gustan mucho las habas, pero no había oído nunca lo de escaldarlas con ácido ascórbico. De ahí mi curiosidad. ¿qué tal ayer sin el ácido?.
Saludos,
David
Hola David,
He de reconocer que el hecho de escaldar las habas (apenas 1 minuto) con el ácido ascórbico les confiere una textura más tierna. Así pues mi preferencia es por las habas del lunes..a pesar de que las de ayer les seguían muuuuy de cerca.
Un descubrimiento lo del ascórbico!.
Saludos,
Joan
Hola Joan,
....i d'on treus el ascòrbic?
slts
RAmon Nadal
De la farmàcia!. És el mateix que li vaig demanar a en Sergi de Meià. Sobretot que sigui neutre..sense sabor. Hi ha diferents mides, i vaig agafar la més petita (100 grams)..que n'hi ha per un munt de bullits.
Segons en Sergi, el temps és diferent per cada tipus de verdura o llegum (entre 1 minut i un minut i mig), però jo ho vaig fer durant 1 minut a foc viu i em va agradar molt el resultat.
Si ho proves ja diràs!.
Salutacions Ramón!
Joan
Publica un comentari a l'entrada